En aquesta classe hem parlat sobre les noves alfabetitzacions.
En primer lloc anem a fer una introducció general a l'alfabetització:
L'alfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat. En l'informe final de la Cinquena Conferència Internacional sobre l'Educació dels Adults, organitzada per la Unesco, es va concloure que és "l'adquisició dels coneixements i les competències bàsiques que tots necessitem en un món que canvia ràpidament, i un dret fonamental dels éssers humans".
L'
alfabetisme és la capacitat d'estar alfabetitzat. Sovint inclou la capacitat de dominar operacions bàsiques de càlcul i tenir unes mínimes nocions culturals per a sobreviure en l'entorn. Molts polítics consideren la taxa d'alfabetització (el percentatge d'una regió que pot llegir i escriure) com un mesurament crucial del capital humà i de l'accés a noves oportunitats d'ocupació i desenvolupament en la societat així com en la capacitat per produir riquesa i la igualtat social. Per a altres, serveix com a indicador de la cultura d'un país; és un factor més per tenir en compte el seu grau de desenvolupament. Alfabetitzar sovint es considera el aprenentatge del primer nivell de l'educació d'adults
i equival als primers cursos de l'educació primària.
Molts països han dut a terme campanyes d'alfabetització, generalment en correlació amb fenòmens de profund canvi social: la reforma a Alemanya, la Revolució Francesa
, la Revolució Russa, la Revolució Cubana, etc. Les bases de les campanyes mundials d'alfabetització daten, però, del 1962 i són un dels resultats de l'empresa d'educació popular i de base començada al segle XIX. La UNESCO, en la sessió de la conferència general del novembre de 1960
, llançà les bases d'un programa mundial d'alfabetització, i a l'assemblea general de l'ONU del desembre de 1961
hom demanà que aquest organisme se'n responsabilitzés; la seva feina consisteix a coordinar les diferents accions i a fer el programa d'estudis, i a fornir consells, experts i precisions tècniques als estats.
Hi ha grans diferències entre el nombre d'analfabets als països desenvolupats i els anomenats del "tercer món
", i en aquests països, també existeixen grans diferències entre homes i dones, que són les que sovint tenen menys accés a l'ensenyament. Segons la Unesco, es calcula que l'any 2000 hi havia uns 90 milions de persones analfabetes. L'opacitat de les dades de determinats governs no ajuda a la detecció i solució del problema. Els països de l'antic bloc soviètic són dels que més esforços van fer en aquest camp.
Determinats tècnics diferencien entre analfabetisme i il·letrisme. Una persona il·letrada pot entendre un missatge senzill, copsa el mecanisme de la lectoescriptura, però no pot arribar a la idea central d'un text curt i no sap usar els conceptes que llegeix (manca de vocabulari). L'il·letrisme és molt més difícil de mesurar i afecta també zones desenvolupades. Està molt relacionat amb la qualitat de l'educació.
El Dia internacional de l'alfabetització se celebra el dia 8 de setembre.
Concepte d'alfabetització:
Sovint confonem signes amb referents, creiem que són transparent.
Un exemple el trobem al dibuix d'una pipa de fumar on a sota hi podem veure escrit "ceci n'est pas une pipe" (això no és una pipa). I doncs és veritat, si veiem un dibuix no és una pipa, sinó la representació d'una pipa, ja que actua com a signe de l'objecte que representa.
- Signe: sempre és el substitut de quelcom, mai és l'objecte en si mateix.
- Alfabet: representa fonemes (categories de fonemes) i representa idees i objectes.
La capacitat recursiva del llenguatge és el fet que emprem menys signes. De pocs signes fem moltes idees.
Els llenguatges tenen la capacitat de crear nous recursos a partir de limitats signes.
El llenguatge alfabètic substitueix a l'oral i ho fa amb signes segons el tipus d'escriptura. Quan més simple en el conjunt, més senzill és d'aprendre.
- Llenguatge oral: diferència entre persnes i animals. És el gran pas de la Humanitat.
Els humans acumulem coneixement, i això genera la cultura.
Abans l'alfabet era el centre del coneixement humà, dins uns anys això canviarà i seran un altre tipus d'alfabets.
- La interpretació dels signes: resultat de la interpretacio de diferents codis de signes.
Meritxell
